DIA 5, KAZARMAN - OSH

280 quilòmetres – 7:30 hores de ruta.

El primer que faig al matí es veure si la moto ha perdut molt d’oli i no es el cas. La taca no es per amoïnar-se i el nivell encara es correcte pel que decidim no tocar res i mirar d’arribar a Osh on ens trobarem la Tatiana i el Jasper de KTM que a partir de demà ens faran l’assistència i si cal reparar ells ho faran millor que ningú.

ESMORZANT EN EL "MENJADOR" DE LA CASA D'HOSTES.

Avui l’etapa es una mica més tranquil·la, tenim els 150 primers quilòmetres de pista i els darrers 130 per carretera encara que a vegades es millor una pista que una mala carretera. Volem arribar aviat a Osh per netejar les motos i que tinguin temps de donar-hi un bon repàs.

SEGUIM AMB EL MATEIX TIPUS DE MUNTANYES.

Tornem a pujar a més de 3.000 metres d’altitud i com sempre ara cal baixar. Marxarem per la pista que queda al fons de la vall i es perd per l’horitzó.

Dalt del port un kirguís que sembla tret de la pel·lícula Moonraker de James Bond es fa unes fotos amb nosaltres. 

De tant en tant anem trobant petits nuclis habitats dedicats totalment a l’agricultura i la pastura, on anem saludant els nostres fans principals els nens, entusiasmats amb les nostres motos que no estan acostumats a veure i que fem contents amb un grapat de globus.

Voldria fer esment d’una circumstancia que ens ha sorprès i encuriosit tant al Kirguizistan com al Tajikistan i que podeu veure en les següents fotos i alguna més dels propers dies. Es que a qualsevol hora ens anem trobant canalla sola caminant pel voral de la pista camí de l’escola o de tornada a casa. Sempre vestits amb uns simpàtics uniformes que porten de manera impecable, nets i polits com una patena, com deia la meva avia. Sempre amb el somriure als llavis es un altre tret característic.

Les nenes per petites que siguin porten camisa i mitges blanques i faldilles, amb peto o sense, de color blau, gris o negre, segons l’escola. Però destaquen sobre tot uns grans llaços blancs en forma de flors que porten al cabell i que llueixen de manera espectacular. Els nens també porten la camisa blanca i els pantalons foscos quasi sempre acompanyats d’americana i armilla.

 

AQUEST TERRA NO ES EL MILLOR PER LES SEVES SABATES.

El viatge el fem sense “tracks” de GPS però el Cesc i jo el portem per gravar i poder guardar tot el recorregut, així com saber dades com altitud i d’altres curiositats del moment. Les pistes no tenen gaire pèrdua però tenim previst que el que va davant vagi parant mes o menys cada 25 quilòmetres o en algun creuament dubtós. Per evitar la pols deixem bastanta distancia entre nosaltres i l’aturada serveix per reagrupar-nos i descansar uns moments. Això també permet que cadascú pari a fer les inevitables fotos quant ho cregui oportú.

Habitual trobar-nos aquests arcs que senyalen canvis de termes municipals, regions o províncies.

Un altre fet sorprenent, i al Tajakistan s’intensificarà quan ens apropem a la frontera xinesa, es la quantitat de grans camions/tràilers que circulen per les malmeses pistes. Espectacular veure’ls pujar i baixar els ports de muntanya normalment amb primera i reductora a autèntic pas de tortuga ja que no deuen passar dels 8/10 quilòmetres per hora durant llargues estones. Tenen freqüents averies que son reparades pels mateixos xofers i acompanyants durant llargues hores. En moltes ocasions veiem camions mig desmuntats que de ben segur aviat tornaran a circular.

Al migdia arribem al final de la pista i agafem la carretera direcció a la ciutat de Jalal Abad d’uns 90.000 habitants. Abans trobem un restaurant que fa bona pinta i decidim parar a dinar i deixar la “dieta del pícnic” per un altre moment.

Mengem “Besh Bermak” una sopa de xai amb les costelles dins un bol.

Creuem Jalal Abad que com a tots els pobles i ciutats tot gira al voltant del seu mercat on hi trobem un moviment important de gent i cotxes en totes direccions.

Ens comenten que al Kirguizistan no es obligatori tenir assegurança del cotxe per lo qual cal anar amb cura i evitar tenir cap accident. Es veu que el govern l’any passat va voler instaurar l’obligatorietat de tenir-la i va ser tal la protesta popular que van enretirar la llei. 

 

  

Un espectacular i luxós Hammer esperant clients.

 

Ens creuem amb un avi amb una moto molt antiga amb sidecar. Un autèntic objecte de museu.

Estem arribant al sud del Kirguizistan, zona de tradició molt més musulmana que el nord i ràpidament ho detectem al veure les dones majoritàriament amb mocador al cap.

Fem els darrers quilòmetres amb rapidesa per una carretera ample i amb força bon estat, es nota que ens aproximem a Osh. És la segona ciutat més gran del Kirguizistan, situada a la vall de Fergana, al sud del país i sovint dita la "capital del sud". Te uns 500.000 habitants i es la ciutat més antiga del país (s'estima que més de 3.000 anys d'antiguitat). La seva població és majoritàriament uzbeka i està separada de l'Uzbekistan per una de les fronteres més absurdes del món. El Mercat Central esta obert cada dia i és el mercat a l'aire lliure més gran i concorregut de l'Àsia Central, amb grups de uzbeks, kirguís, i tadjiks comerciant des de barrets tradicionals i ganivets fins cassets pirates, ferradures de cavalls o jocs de te xinesos, a part de les abundants fruites i verdures de temporada. Té una longitud aproximada d’un quilòmetre al llarg del costat oest del riu. Aconsegueix la seva màxima esplendor el diumenge, per contra els dilluns està pràcticament tancat.

 

Arribem passades les quatre de la tarda i abans d’anar a l’hotel anem a rentar les motos. Alguns també ho aprofiten per passar també pel "tren de rentat" i treure’s la pols acumulada durant dies.

Ens dirigim a l’hotel on també han arribat la Tatiana i el Jasper amb la seva pick-up, el remolc i una moto de substitució per si tenim algun problema important. Demà entrarem al Pamir i davant la seva immensitat i solitud hem optat per anar amb les millors condicions.

LES MOTOS HAN QUEDAT IMPECABLES.

             

Un cop instal·lats en el còmode hotel decidim sortim a veure una mica la ciutat i fer un sopar amb cara i ulls en un bon restaurant de menjar estil europeu. Abans hem aprofitat per portar a rentar roba a la bugaderia de l’hotel.

 Sorpresa. Fins aquí veuen la nostra TV3.

Entrem a una petita botiga a comprar unes begudes.

Evidentment descartem els ous de la carta. Alguns porten gana i trien un bon assortiment de salsitxes.

  

També prenem la primera cervesa amb sis dies.

Demà tenim que creuar la frontera per entrar al Tajakistan i el Pamir. Deixarem el Kirguizistan, un país d’una bellesa extraordinària que val la pena visitar i gaudir de les seves muntanyes. Amb les serralades del Tien Shan i el Pamir ocupant el 90% del seu territori, 29 pics per sobre el 4.000 metres i 45 dels 3.000, més de 2.000 llacs localitzats solament a la zona del Tien Shan i 50 parcs nacionals i reserves forestals que ben valen un viatge a aquesta tranquil·la zona de l’Àsia Central.

AQUEST ES EL RECORREGUT QUE HEM FET FINS AVUI. DEMÀ CONTINUAREM.