DIA 3, GRIGOREVKA - KOCKOR

430 quilòmetres – 10:30 hores de ruta.

Esmorzem unes bones truites. Els ous acabaran sent molts dies producte basic de la nostra dieta. En truita o ferrats per esmorzar o sopar i durs pel pícnic del dinar, hi ha dies que n’hem acabat menjat mitja dotzena per cap.

AVUI TRUITA AMB TOMÀQUETS I VERDURES

MENJADOR DE L'ALBERG DE LES IURTES

  

Sortim a les 9 del matí per seguir donant la volta al llac Issyk Kul. Seguim direcció a la frontera xinesa i tal i com ens anem acostant a les muntanyes veiem la gent dedicant-se cada vegada més al conreu dels camps i a la pastura de ramats de vaques, cavalls i xais. Això ens obliga a extremar la precaució ja que en moltes ocasions els animals vaguen lliures per les cunetes de les carreteres i pistes i més d’un ensurt ens donaran durant el viatge. Altres animals que també son aficionats a vagà sols son les oques, les gallines i els gossos que s’esveren especialment al nostre pas, tampoc estan acostumats a veure motos circulant. 

VEIEM RESTES DE L'ERA SOVIÈTICA

 

Quan som a la punta més al est del llac trobem la població de Karakol, la més important d’aquesta zona, moment en que deixem la carretera i ens endinsem per una pista per anar a buscar les Gorges de Jety Oguz.

Es una pintoresca vall de muntanya i el seu nom vol dir "set bous", li ve donat per la cadena de roques vermelles que semblen uns toros descansant a terra i que són el segell distintiu de les gorges. Hi ha un lloc d’especial atracció, la roca "Broken Heart" que vol dir “cor trencat”, sembla tallada amb una destral i on  s'hi van a fer fotos les parelles d’enamorats.

TAMBÉ ENS FEM LA FOTO DAVANT LA "BROKEN HEART".

En arribar gaudim de grans boscos d’avets que ja formen part de la serralada del Tien Shan, “muntanyes celestials” en xinés. Aquesta serralada es una de les cadenes muntanyoses més llargues de l’Àsia Central amb uns 2.800 quilòmetres. Al nord limita amb el desert xinés del Taklamakan famós per tenir zones situades per sota el nivell del mar i al sud amb el Pamir i el Caixmir indi. Els seus dos cims més importants son el Pobery (7.435 mts) i el Khan Tengri (7.010 mts) considerats els dos pics amb altitud superior als 7.000 metres més septentrionals del globus terrestre.

Una vegada fetes les fotos de rigor seguim per la pista agafant alçada entre prats i boscos d’avets. Anem trobant grups de iurtes que ja els hi queda pocs dies per ser desmuntades abans no arribi el fred. 

UN KIRGUÍS ENS ENSENYA LA SEVA ÀGUILA DOMESTICADA

                

De cop ens trobem un camió del temps de l’exercit rus carregat de troncs parat al mig del camí amb un palier trencat. Amb les motos podem passar pel costat però amb el cotxe tenim un “petit problema”.

Aquí podem veure la pel·lícula dels fets:

LES MOTOS PASSEN.

              

PORTEN HORES REPARANT. UN TREBALLA I L'ALTRE DORM.

INTENTEM TROBAR UN PAS PERÒ EL COTXE QUEDA CLAVAT EN UNA FANGUERA.

Decidim anar a buscar ajuda a les barraques de pastors del fons de la foto i amb un 4x4 de la quinta dels soviets com a mínim ens ajuden, no sense demanar una compensació econòmica. 

Busquem passar per un altre lloc i el cotxe patina fins quasi tocar el camió.

Al final aconseguim passar. Amb tanta estona.... el camió també ha marxat.

Abans de continuar els hi diem als pastors quant volen per l’ajuda. Ens demanen 300 Soms, no cal negociar, els hi donem i estan més contents que unes pasqües, son 3,95€. Increïble.

Continuem el camí i en poca estona arribem a una zona oberta on ens apareixen amb tota la seva majestuositat una sèrie de cims de la serralada del Tien Shan amb les seves glaceres.

                

Com que anem amb retard aprofitem per dinar. Cada vespre demanem al lloc on dormim ens preparin el pícnic del dia següent.

AQUEST ES EL QUE TOCA AVUI.

Un cop dinats ens sentim amb força per continuar, encara ens quedem molts quilòmetres.

Retornem per la mateixa pista a buscar la carretera que ara durant bastants quilòmetres va enganxada al llac Issyk Kul. Aprofitem l’ocasió per baixar a una platja i fer unes quantes fotos on es pot apreciar la claredat de la seva aigua i com aquesta desapareix per l’horitzó donant mostra de la seva immensitat.

 

 

En una benzinera uns nens s’acosten a saludar-nos, anem deixant el llac endarrere.

Cal no perdre temps  perquè la nit se’ns tira a sobre i no son les millors motos per circular amb aquestes condicions i menys per aquestes carreteres.

Ha estat l’etapa més llarga del viatge i arribem cansats, portem quasi onze hores en dansa. Sopem i dormim en una casa d’hostes.