Sortim de
Barcelona el dissabte 17 de setembre a les 7 de la tarda direcció Estambul amb
Turkish Airlines.
Hem tingut feina per encabir a les maletes tota la roba
d’anar amb moto més el casc ja que ocupa molt espai. El vol dura poc més de
tres hores.
M’acompanyen els
altres aventurers, Joan Clapé, Cesc Querol, Marc Fuster, el meu fil Carles i a
Bishkek ja ens espera el Ricard Tomás que actualment resideix en aquesta
ciutat.
A Estambul tenim just
una hora per agafar l’avió d’enllaç cap a Bishkek, però arribem amb
puntualitat. Es una hora més que a Catalunya.
El vol fins a
Bishkek dura cinc hores i arribem a les 9 del matí tenint en compte que al Kirguizistan
son quatre hores més que a casa nostra.
Al arribar a
l’aeroport ens espera el Ricard amb unes secretaries de la feina que ens donen
la benvinguda amb uns pastissets tradicionals acompanyats de mel, producte de la zona, i amb vestit típic kirguís. La temperatura es molt semblant a la que
teníem a Barcelona.
Ens dirigim a
l’hotel creuant tota la capital a través de les grans avingudes habituals en
l’antiga U.R.S.S.
Circulen forces cotxes de gama alta amb la característica de que
tan porten el volant a la dreta com a l’esquerra, depenent del país del qual
l’han importat. Avui ja solament es poden matricular si el porten a l’esquerra
i es circula per la dreta com a casa nostra.
Arribem a l’hotel i ja tenim les motos esperant-nos, fem la recollida i signem tota la documentació del lloguer.
La Tatiana, campiona del Kirguizistan de motocròs i mecànica, juntament amb el Jasper, que seran els que ens faran l’assistència durant la segona part del viatge, ens ajusten les motos al gust i comoditat de cadascú de nosaltres.
Descansem una
estona a les habitacions i sortim a passejar per la ciutat. Entrem a uns grans
magatzems per comprar els indispensables records ja que a partir d’ara no
tindrem ni llocs ni temps per fer-ho.
La moneda del
Kirguizistan es el Som i aprofitem per canviar. Un euro equival a 76,20 soms, o
sigui que per 200,-€ hem donen la “fortuna” de 15.240 soms.
El pagament amb targeta encara no es gaire habitual i es recomana portar diner en efectiu. Principalment dòlars però cap problema amb els euros. Aixo si, els bitllets no poden estar arrugats, trencats ni portar res escrit.
El pagament amb targeta encara no es gaire habitual i es recomana portar diner en efectiu. Principalment dòlars però cap problema amb els euros. Aixo si, els bitllets no poden estar arrugats, trencats ni portar res escrit.
Bishkek no arriba
al milió d’habitants, està situada al nord del Kirguizistan, a uns 20
quilometres de la frontera amb el Kazakhstan i uns 800 metres d’altitud.
Per acabar aquest
primer dia sopem en un restaurant típic on es mengen truites de riu però amb la
particularitat de que abans te les tens que pescar. En demanem una per cap i ho
intentem però no piquen i tenim que desistir, un encarregat tira una xarxa i
ens dona un cop de ma, va traient les truites i ens quedem estorats ja que son
molt grans, cada una pesa més d’un quilo. Acompanyarem l’àpat amb unes bones
tasses de te, beguda que prenen els kirguís a totes hores.
Ens retirem a
dormir, portem moltes hores sense agafar un llit i demà comença l’aventura amb
una llarga etapa majoritàriament d’asfalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada