DIA 2, BISHKEK - GRIGOREVKA.

380 quilòmetres – 9:30 hores de ruta.

Com ja he explicat el viatge el centralitzem en dos països, El Kirguizistan i el Tajikistan. A cada país tenim prevista una infraestructura diferent. Al Kirguizistan, com que el Ricard se’l coneix molt bé, ell vindrà amb el seu cotxe acompanyat de l’eficient Aizada per fer-nos de guies, l’assistència i el transport de benzina. Quan arribem al Tajikistan s’incorporaran a fer-nos l’assistència la Tatiana i el Jasper de l’empresa que els hi hem llogat les motos, el Ricard agafarà un altre moto i la Aizada tornarà cap a casa molt a contracor nostre per lo molt que ens ha ajudat.

Tot i que tenim una etapa llarga per davant sortim a les 9 del matí ja que gran part es per carretera i serà bastant ràpida. 

El tràfic aquesta hora del matí es dens i conflictiu i tardem més de mitja hora en creuar Bishkek. El transport públic es mitjançant els troleibusos desapareguts fa molts anys dels nostres carrers així com d’infinitat de furgonetes Mercedes de 8/12 places que fan la funció dels nostres autobusos urbans i que paren a sol·licitud de la gent.

Agafem direcció al llac Issyk Kul. Es el segon llac de muntanya més gran del mon després del Titicaca i també el segon salat si considerem el Caspi com a tal i no com a mar. Està a 1.600 metres d’altitud i te uns 180 quilòmetres de llarg per uns 70 d’ample, amb una profunditat màxima de quasi 700 metres i mitjana de 300. El seu nom vol dir “llac calent” ja que per la seva mida i situació no es congela mai. Te com a particularitat que no te sortida d’aigua per lo que aquesta es renova per filtració o evaporació i això provoca que l’aigua sigui salada. Per la seva mida es considerat un mar interior i gaudeix de platges sent una de les zones més turístiques del Kirguizistan.

CURIÓS RÈTOL TURÍSTIC QUE ENS PORTA RECORDS DE CASA.

Als kirguís ja els va be considerar-lo com a mar ja que el Kirguizistan es el país del mon amb les fronteres més allunyades de qualsevol mar.

Agafem un ritme ràpid per una carretera amb força bon estat que durant una bona estona fa de línia fronterera amb el Kazakhstan. Anem per la vall però cada cop tenim les muntanyes més properes i comencem a veure espectaculars cims de neus perpetues. Sense donar-nos compte anem agafant alçada fins arribar als 1.600 metres d’altitud moment en que comencem a veure el llac amb tota la seva magnitud. Fa la sensació real de ser un mar ja que mires l’horitzó i sols veus aigua.

Trobem molta policia controlant els excessos de velocitat amb uns sistemes no gaire de fiar i amb gran afany recaptatori. Tot i la cura que hi posem al final ens aturen i diuen que anàvem a 62 quilòmetres per hora quant calia anar a... 60. Una bona gestió de l’Aizada ens lliura de la multa.

FEM UNA PARADA I MENGEM UNES PANOTXES

 

Degut a l’afició al vodka dels kirguís el Ricard ens explica que la tolerància amb l’alcohol al volant es zero. Fins i tot si has de conduir, la nit abans no es recomanable veure ni una trista cervesa.

La conducció es molt anàrquica i cal anar amb molta cura, es habitual veure camions i cotxes accidentats o trobar-los avariats al mig de la carretera.

A la primera parada a la benzinera veiem que hi ha quatre o cinc tipus de gasolina dels 80 als 95 octans. El preu varia i la majoria de gent posa la de 80 per ser la més econòmica per lo qual moltes benzineres no tenen la de 95 que es la que a nosaltres ens interessa per ser de més qualitat. Quasi sempre buscarem benzineres de la multinacional russa Gazprom que son de més garantia. El preu es força acurat, paguem el litre a uns 0,60€.

Al quilòmetre 150 ens creuem amb la primera moto i porta side, no es gens habitual veure motos al Kirguizistan ni al Tajikistan. Crec no haver-ne comptat més d’una dotzena durant tot el viatge. Aquest fet fa que la nostra presencia sigui celebrada com un esdeveniment, els nens volen donar-nos la ma i cal circular amb molta cura, la gent saluda constantment i els cotxes i camions fan sonar els clàxons amb senyal de benvinguda. Som la noticia per allà on passem. 

Quan portem 285 quilòmetres i unes 4 hores i mitja de camí parem a dinar a la població de Cholpon Ata. Ho fem amb un curos restaurant i mengem els típics pinxos que poden ser de vedella, xai o pollastre, animal que te la fama de ser molt bo ja que al tenir tanta pastura no existeix el pinso i s’alimenten de forma natural. 

FOTO IMPREVISTA. TOTS AMB LA BOCA PLENA GAUDINT DELS PINXOS

Acabat el dinar sortim per anar a buscar el primer contacte amb les pistes de terra i la muntanya. De cop i volta el cel s’enfosqueix i parem a posar-nos els impermeables per no mullar-nos però per sort evitem l’aigua. Agafem una pista que puja ràpidament cap una zona alpina que ens recorda molt el nostre Pirineu. El Ricard ens diu que quan es la temporada aquests prats estan plens de Flors de Neu ó Edelweis cosa gens habitual a casa nostra.

FEM 42 QUILÒMETRES DE PISTA ON POSEM A PROVA LES KTM

GAUDIM DEL PRIMERS LLACS

En un moment donat ens trobem en una vall amb unes construccions fetes amb troncs de fusta. Es una de les seus dels Jocs Mundials del Nòmades que s’acaben de celebrar. Es el quart any que es fan i sempre els ha organitzat el Kirguizistan però degut a l’èxit sembla ser que a partir d’ara els faran itinerants i la propera ocasió serà a Mongòlia.

FIXEU-VOS QUE DIU KYRGYZ REPUBLIC. EL KIRGUIZISTAN ACABA DE CANVIAR EL NOM DEL PAÍS.

CELEBREM L'ÈXIT DEL PRIMER DIA

Al vols de les 7 de la tarda i quant ja esta fent-se fosc arribem a l’alberg de Bel Zhan on tot esta muntat de forma ecològica per la Jacqueline, una holandesa que es enginyera mediambiental i porta molts anys instal·lada a Rússia i a l’estiu te aquest negoci. Soparem i passarem la nit dormint en unes acollidores iurtes. Aquest tipus d'habitatge dels nòmades van ser declarades l’any 2014 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

UNA DE LES IURTES HABILITADA COM HABITACIÓ DE L'ALBERG

Sopem un bol de sopa tipus la nostra escudella barrejada i uns pebrots farcits d’una carn semblant a la del botifarró. Xarrem una mica amb una parella polaca  i anem a descansar.

Demà ens espera el dia amb més quilòmetres de tot el viatge.