A casa ens agrada
viatjar i hem tingut la sort de poder fer alguns viatges molt interessants. Amb
la Carme ens costa poc posar-nos d’acord per escollir el proper lloc i de ben
segur no ens trobaran a cap “todo incluido” del Carib ni a cap creuer
majestuós.
Ens agraden els
llocs tranquils i amb poca gent, en els quals la natura sigui la reina del que
ens envolta, no som amants de les multituds. Per això hem gaudit recorrent per
exemple la meravellosa illa d’Islàndia, la Terra de Foc argentina o les
rocalloses canadenques fins Alaska.
Particularment
soc de llàgrima fàcil i reconec que n’he deixat anar per exemple davant la
majestuositat de la glacera del Perito Moreno, desembarcant al Cabo de Hornos i
pensar que davant meu solament queda l’Antàrtida o al Cap Nord envers del Pol
Nord.
La meva altra
gran afició es la moto de muntanya, per això fa uns quants anys quant vaig
descobrir el desert del Marroc se’m va obrir un nou mon i sempre que puc
m’apunto amb la meva indestructible Suzuki en busca d’aquell moment d’asseure’m
sol d’alt d’una duna per gaudir de la immensitat del desert on em sento el més privilegiat dels mortals. De nou
poca gent i natura verge.
Així pues, un
viatge amb moto com el que vaig a fer, a un lloc extrem, en un zona plena
d’història com la Ruta de la Seda, rodejat de cims de més de 7.000 mts, amb un
grup de bons amics i per acabar-ho d’arrodonir acompanyat del meu fill Carles,
fet que em fa molta il·lusió, es un d’aquells viatges somiat i que no podia
deixar passar.
 |
| Amb el Carles durant una sortida pel Pirineu Català. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada