DIA 12, ISKANDERKUL LAKE - KHUJAND.

240 quilòmetres – 5:15 hores de ruta. 

Ens llevem a les 7 del matí amb novetats a la infermeria. El Ricard es troba força recuperat i amb ànims d’agafar la moto, per contra el Joan ha passat la nit fatal amb vòmits, gastroenteritis i no es veu amb cor de conduir. El Jasper, de l’assistència, portarà la seva moto. Evidentment el Marc segueix de baixa indefinida.

Esmorzem els inevitables ous ferrats i a les nou ens posem en marxa. Tenim que tornar per la pista que vàrem fer ahir a la tarda fins a trobar la carretera principal.

Tornem a passar pel llac el qual sincerament no ha cobert les expectatives que hi teníem dipositades. Vàrem incloure un dia més de viatge per visitar-lo i se’n  pot prescindir.

Al arribar a la carretera prenem direcció a Khujand, fins a 1.936 Khodjend o Khodzhent i després fins a 1.991 Leninabad. És la segona ciutat més gran del Tadjikistan i la capital de la província de Sughd, la que esta més al nord d’aquest país. És  una de les ciutats més antigues d'Àsia Central, la seva historia es remunta a uns 2.500 anys. Està situada a banda i banda del riu Sir Daria, a la desembocadura de la vall de Fergana i era una ciutat molt important al llarg de l'antiga ruta de la seda. Estem a tocar de la frontera de l’Uzbekistan.

Una vegada més, i ja hem perdut el compte, la carretera s’enfila de forma espectacular cap els cims de les muntanyes. Arribem a 2.800 metres d’altitud on trobem un nou túnel per canviar de vall. El record del que vàrem creuar ahir encara el tenim present. En aquesta ocasió esta il·luminat encara que no serveix de gaire, les bombetes sembla que funcionin amb corrent de 125 watts.

ENS HEM ENFILAT DES DE LA POBLACIÓ DEL FONS DE LA VALL.

La carretera esta en molt bones condicions i anem ràpids. Parem en una benzinera per reagrupar-nos amb l’assistència. Com que veiem que hi ha un petit restaurant on fan pinxos a la brasa, aprofitem per dinar.

Paguem 1,80 € cadascú per un pinxo amb ceba, pa, te, aigua i Coca Cola. Ens sembla impossible.

El Marc no fa gaire bondat, no para de recolzar el peu a terra, però l’invent de la cinta americana aguanta.

A primera hora de la tarda arribem a Khujand. Ens instal·lem a l’hotel i ens preparem per sortir a fer una passejada pel centre de la ciutat.

Avui menys la baixada inicial del Llac Iskanderkul tot ha estat carretera. Estem tornant cap a Osh final del nostre viatge. Hem deixat endarrere el Pamir i la Ruta de la Seda.

Portem molts quilòmetres a sobre amb etapes realment llargues i moltes hores dalt de la moto però realment no ens notem cansats. El haver optat per les modernes KTM ens ha ajudat molt en aquest fet.

Jo tinc una Suzuki DRZ 400 de trail que ja te uns quants anys i quan fem sortides de tot un dia acabo amb el cul que al final ja no ser com posar-lo sobre el seient. Quant preparàvem el viatge aquesta circumstancia em va fer donar-li moltes voltes buscant solucions per no patir aquest inconvenient. Em vaig comprar un parell de “culottes” de ciclista que no he arribat a fer servir. 

Sortim a donar una volta per Khujand. El Joan segueix trobant-se malament i es queda descansant a l’habitació.

De seguida veiem les amplies avingudes i grans parcs característics de tot el viatge. En un d’aquests parcs hi ha el Museu d’història de la ciutat dins unes muralles reconstruïdes.

Al mig d’uns jardins hi ha una zona habilitada per que els nuvis es facin fotos el dia del casament. Com el cas d’aquesta parella que ara arriba.

Es hora de sortida d’escola i de nou una altre imatge també repetida durant el viatge. Els simpàtics escolars i els seus curiosos uniformes.

Continuem fent turisme d’espardenya.

Trobem un petit restaurant amb una terrassa al aire lliure i al costat, al ben mig del carrer, unes fantàstiques parades de síndries, melons i carbasses amb una atractiva gama de colors.

Al costat de les taules fregeixen en unes paelles un peix desconegut per nosaltres però fa bona pinta. En demanem un bon plat per picar tots cinc més dos pinxos per cap, sis gerres de cervesa i dos sucs de fruita, en total paguem al canvi 18,-€, un altre fet a destacar en aquests països. Es menja força be i a uns preus desconeguts ja per nosaltres a casa nostra.

Per cert, a l’hora dels postres preguntem si podem sortir a comprar una síndria i menjar-nos-la a la taula. Cap problema, això si, la síndria no es gaire dolça.

Anem a dormir aviat, demà tenim una llarga tirada, hem de creuar la frontera per entrar de nou al Kirguizistan i sempre es imprevisible el temps que hi podem perdre. Volem arribar a una hora prudent a Osh per poder fer un bon sopar per l’èxit del viatge.

Decidim aixecar-nos a les cinc del mati per sortir a les sis.

Això s’acaba.